Halitosis, del tabú a las soluciones

Aproximadament un terç de la población pateix mal alè, un problema que pot avisar sobre la presència d’altres trastorns de salut i sobre el que encara hi ha molts mites i errors. 

La halitosi o mal alè és deguda en el 90% dels casos a una mala higiene bucal, o patologies de la boca, la resta de casos pot ser una manifestació d’altres patologies (sinusitis, disfunció hepàtica, entre d’altres). 

La halitosi es considera un problema de caràcter social; les persones que ho pateixen i el seu entorn no parlen obertament del tema, i moltes vegades un mateix no pot valorar el seu propi alè.

La halitosi patològica d’origen bucal (que és el 90%) es deu a bactèries que emeten gasos tòxics amb mala olor. Hi ha situacions en que l’augment d’aquest tipus de bactèries s’afavoreix:

• mala higiene bucal, les bactèries estan a la placa bacteriana, sota de les genives (bosses periodontals), dors de la llengua, i a la resta de teixits de la boca.
• Enfermetat periodontal (gingivitis i periodontitis), és l’origen més freqüent d’halitosi. Es caracteritzen en la majoria de casos per geniva que sangra.
• Càries
• Úlceres traumàtiques, infeccioses i estomatitis
• Infeccions bacterianes, víriques o fúngiques

Aquesta olor desagradable és més perceptible en situacions on hi ha poca saliva:

• Al matí, després de llevar-se
• Si s’està molta estona en dejú
• Després de molta estona parlant
• En situacions d’estrés
• Canvis en la funció de les glándules salivals
• Fàrmacs que produeixen xerostomia (boca seca)

 Altres situacions que poden donar mal alè són el tabac, i alguns aliments (com la ceba,all) o l’alcohol, que després de metabolitzar-se expulsen metabolits pel sistema respiratori.

Prevenció

El més aconsellable és prevenir l’halitosi, ja que un mateix pot no adonar-se que té aquest problema.

Les visites a l’odontòleg i higienista són fonamentals per informar i orientar als pacients. És imprescindible mantenir un bon estat de salut de les genives, i dents. Per això s’ha de realitzar també a casa diariament, una correcta higiene bucal, de dents, espais interproximals (amb seda dental o raspalls) i higiene lingual amb netejador lingual específic.

Tractament

Existeixen actualment recursos terapèutics suficients per mantenir controlada l’halitosi.

Primer s’ha de saber el tipus d’halitosi: la fisiològica, patològica oral, i pseudohalitosi (el pacient nota mal gust de boca, però no té halitosi) són les tractades per l’odontòleg. O si és d’origen no bucal l’haurem de derivar a l’especialista corresponent.

En l’halitosi fisiològica, l’odontòleg o higienista realitza una higiene bucal, i ha de donar les pautes per fer un manteniment correcte a casa:

• Pautes de raspallat correcte
• Neteja interdental amb seda o raspalls interdentals (adaptant la higiene a cada pacient)
• Si convé o no algun tipus de col.lutori, sempre haurà de fer-se aconsellat pel professional, que indicarà si és convenient, i quin és l’adequat.
• Netejar la llengua, s’ha de saber fer correctament, hi ha netejadors linguals que permeten fer-ho d’una manera fàcil

Quan es diagnostica una halitosi patològica oral, s’haurà de tractar la patologia causant (enfermetat periodontal, càries, pròtesis mal ajustades,...), ademés del protocol descrit anteriorment.

L’halitosi és quasi sempre producte d’una deficient salut bucodental. I el paper de l’odontòleg i higienista és la clau pel seu tractament i control.

No dubteu en preguntar-nos sobre aquest tema, la SEPA (Societat Española de Periodòncia)  ha realitzat la campanya “Cuida tus encías, evita el mal aliento” de la que també us podem facilitar més informació.